Blefaroplàstia

Esteu pensant operar-vos les parpelles?

La cirurgia de les parpelles, tècnicament anomenada blefaroplàstia, és una intervenció per eliminar el greix i també l’excés de múscul i de pell de les parpelles superiors i inferiors. La cirurgia permet corregir les bosses, igual que les parpelles caigudes, que donen aquest aspecte de cansament o que fan que el pacient sembli més gran, i que fins i tot poden interferir en la visió.

No obstant això, la cirurgia de les parpelles mai serveix per eliminar les potes de gall, les ulleres o algun altre tipus d’arrugues. Tot i que pot obrir l’ull a les persones amb trets asiàtics, no n’elimina l’herència racial o ètnica. La blefaroplàstia es pot fer com una cirurgia independent o bé combinar-se amb altres intervencions quirúrgiques facials com el lífting.

Els millors candidats per a aquesta intervenció

La blefaroplàstia pot millorar el vostre aspecte i la confiança en vosaltres mateixos, però no canviarà necessàriament la vostra aparença. Abans de decidir fer-vos aquesta intervenció, penseu clarament quines són les vostres expectatives i parleu detingudament amb el cirurgià. Els millors candidats per a aquesta intervenció són persones físicament saludables, psicològicament estables i amb expectatives realistes. La major part de les persones que se sotmeten a aquesta intervenció tenen 35 anys o més, encara que de vegades són més joves, ja que per causes hereditàries es formen bosses a les parpelles en edats més primerenques. Hi ha pocs condicionants mèdics que facin de la blefaroplàstia una cirurgia d’alt risc. Es pot practicar fins i tot en persones amb problemes de tiroides, hipertiroïdisme, que pateixen la malaltia de Graves, ulls secs o manca de llàgrimes, hipertensió o altres problemes circulatoris, malalties cardiovasculars i diabetis. El despreniment de retina o el glaucoma són motius de cautela; en aquest cas, consulteu l’oftalmòleg abans de la intervenció.

Totes les intervencions suposen un cert risc. Quan fa la blefaroplàstia un cirurgià qualificat, les complicacions són menors i molt infreqüents.

 

De tota manera, sempre hi ha la possibilitat de complicacions, entre les quals hi pot haver una infecció o la reacció a l’anestèsia. Podreu reduir tots aquests riscos si seguiu les instruccions del cirurgià abans i després de la intervenció. Després de la intervenció és possible que hi vegeu doble o borrós alguns dies; temporalment és probable que s’infli l’extrem de la parpella i que hi sorgeixi una petita asimetria quan es curi. A alguns pacients pot ser que els costi tancar els ulls per dormir; en qualsevol cas, en molts pocs casos aquesta sensació perdura gaire temps. Una altra de les complicacions molt infreqüents és l’ectropi, és a dir, la parpella inferior es queda caiguda. En aquest cas es requereix una altra intervenció.

Planejar la intervenció

La primera visita amb el cirurgià és molt important. El cirurgià necessita la vostra història mèdica completa. Assegureu-vos d’informar-lo de les vostres al·lèrgies —en cas que en tingueu alguna—, sobre si fumeu, preneu vitamines, medicaments o altres drogues. També els heu de proporcionar tota la informació rellevant del vostre historial oftalmològic, en cas que en tingueu. Si porteu ulleres o lentilles, no us oblideu d’emportar-vos-les-hi. Quan parleu amb el metge, ambdós heu de saber exactament quines són les vostres expectatives i quines són les possibilitats que us ofereix la cirurgia en el vostre cas concret; us heu de posar d’acord en el tipus d’intervenció, si es fa a les parpelles superiors, a les inferiors o en ambdues; si s’extreu pell o no, si s’extreu greix o no i si és apropiat algun procediment addicional. El cirurgià us explicarà les tècniques i el tipus d’anestèsia que hi utilitzarà, i us indicarà el lloc on es farà la intervenció i els riscos i costos que suposa. Pregunteu al metge tots els dubtes que tingueu abans de la intervenció.